Lord Dunsany #

Breu introducció #

Edward John Moreton Drax Plunkett, més conegut com a Lord Dunsany, fou un aristòcrata angloirlandès nascut el 1878 que va tenir una llarga carrera literària, i també va destacar en altres camps com ara els escacs o el tir de pistola. Va cultivar la narrativa, la poesia, el teatre i l’assaig. Va desenvolupar el relat fantàstic, especialment des del seu primer llibre autoeditat l’any 1905 fins als que va publicar l’any 1919 després de la seva participació en la Primera Guerra Mundial. La seva carrera literària va seguir fins a la seva mort el 1957.

Va ser admirat per autors com ara H. P. Lovecraft, J. R. R. Tolkien i Arthur C. Clarke. Ursula K. Le Guin deia: “En el mapa de la literatura, Dunsany és com una ciutat emmurallada enmig del desert, amb parets d’òpal i agulles de bronze, que cau fora de les rutes més freqüentades, però que val la pena visitar.” Els seus contes fantàstics sempre són ubicats en localitzacions i temps llunyans però imprecisos. Això treia de polleguera altres escriptors irlandesos coetanis com W. B. Yeats, que opinaven que era una pena que no aprofités un rerefons celta: no fou profeta a la seva terra. A excepció d’un sol conte, mai fins ara ha estat publicat en català.

La literatura Dunsanyesca #

La literatura fantàstica de Dunsany s’ubica en un món anomenat Pegana farcit de déus, profetes, lladres i viatgers. En les seves primeres obres utilitza un llenguatge arcaic inspirat en la bíblia d’Enric VIII, que l’ajuda a evocar un món profundament llunyà i mitològic. En llibres posteriors comença a barrejar fantasia i realitat, sempre presentat la terra dels somnis com un món al qual accedeixen individus amb certa sensibilitat poètica, asfixiats per les ciutats “dels fums i les màquines” dominades pel mercat i la cobdícia com era Londres a principis del segle XX (i què en pensaria un segle més tard?)

Entre els seus contes podem trobar des de teogonies completes que ens presenten la creació d’un món fantàstic a Gods of Pegana fins als melangiosos microrelats sobre el conflicte entre natura/poesia contra màquines/capital de Fifty-One Tales. També hi ha joies com ara Idle Days on the Yann, que relata el descens del riu Yann en vaixell d’un protagonista que, quan diu a la tripulació que és originari d’Irlanda, se’n riuen perquè no existeix cap lloc amb aquell nom a la terra dels somnis. També tenim el tendre Blagdaross, que exposa el lament d’un cavallet de fusta abandonat quan els nens ja s’han fet grans, o Where the tides ebb and flow, que ens planteja que passarà amb els llocs que habita la humanitat quan aquesta ja s’hagi extingit. Amb el vostre suport, sortirem a explorar aquests mons.

Sempre plantejant mons amb influències grecoromanes, aràbigues o de pur conte de fades, Lord Dunsany ens treu del nostre entorn per portar-nos al territori de la fantasia, creant situacions que poden ser tan punyentment còmiques com tràgiques, o simplement meravelloses, que ja és molt demanar en aquests temps que corren. Els seus contes són sovint il·lustrats per l’artista Sidney H. Sime, que ajuda a visualitzar la fantasia de Pegana amb il·lustracions netes i expressives. La combinació és un regal que, de tan anacrònic, no podria ser més actual.

Reculls de contes fantàstics destacats #

• Gods of Pegana (1905)
• Time and the Gods (1906)
• The Sword of Welleran and Other Stories (1908)
• Dreamer’s Tales (1910)
• The Book of Wonder (1912)
• Fifty-One Tales (1915)
• Tales of Wonder (1916)
• Tales of Three Hemispheres (1919)